Curiosament, els humans tendim a reaccionar en el moment de "l'ocàs", com un animal ferit. No volem perdre els drets adquirits, la reputació treballada (o no treballada), els nostres privilegis. En els darrers mesos, la ASC (autodenominada societat civil), reacciona des del fons de l'anonimat més profund en què s'havia sotmès en la última dècada. Encara no sabem què pot sortir d'aquesta reacció "a la Ronaldinho", sortint des de la banqueta. La meva intuició és que potser ens porti a algun lloc però que no sigui el factor determinant de la reacció en conjunt de Catalunya. Segueixo pensant aquests dies en què la ASC tem per la pèrdua de lideratge no pas de Catalunya, sinó del grup que representen (cercles, comités, etc ... , és a dir, "l'aparell" de la ASC). I segueixo pensant també que és la Catalunya dels nous emprenedors, el lideratge dels quals aflora d'una altra manera, més discreta, més a través de l'eficiència, i també la Catalunya de la immigració recent, aquests són qui realment estan donant l'impuls al país. Tot i això, esperem recollir alguna cosa bona dels seniors com Miquel Roca.
Segons informa aquest diumenge El Mundo, "Roca impulsa un movimiento cívico para acabar con el derrotismo". Pàgina 27, Catalunya
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario